Textures

                  Foto: Mireia Catalan

Entre la humitat de l'aire

s'asseca una esperança.

Plou en algun raó de la nostra mirada

però les cançons sonen llunyanes.

No és la boira, 

                    no és el temps.

Les nostres tardes transcorren lentament 

i planifiquen vespres desconeguts.

Invento la textura de la teva veu 

per a poder-la enyorar,

                                             després.

Poema: Núria Domènech