 |
| Foto: Mireia Catalan |
Ballarem un tango al final d'aquesta
nit, dius. I ric.
Comencem el sopar amb uns natxos amb
guacamole
mentre pel fil musical del bar sona la
cançó d'aniversari feliç.
Algú es fa gran. La nit i la vida
giren sense pietat.
Nosaltres també.
Tenim pares, amics, nòvios, fills.
Projectes, horaris, feines, caps de
setmana.
Llibres per escriure, fotografies per
fer.
Demanem l'amanida "Cabra
2".
Tenir no és la paraula exacta.
Ballar és el gest precís.
Abans bevíem l'esperança glopet a
glopet
(per a que durés més)
i és llarga i dura la ressaca.
Sonen hits dels 90, i fan molt riure.
Anàvem a classes de salsa,
després vam aprendre a ballar.
No es tracta de fer-ho bé,
es tracta de fer-ho de veritat.
Avui vols ballar un tango, vas forta,
i per això m'omples el got.
I em poses sobre la taula tots els
temes seriosos.
Jo ja no sé ballar, dic.
Por. Amor. Llibertat.
La música és trepidant:
Veritat.
Esperança.
Sentit.
Agafem-nos fort i que la nit sigui prou
llarga.
Poema: Núria Domènech
