Girs

Foto: Mireia Catalan

Ballarem un tango al final d'aquesta nit, dius. I ric.

Comencem el sopar amb uns natxos amb guacamole

mentre pel fil musical del bar sona la cançó d'aniversari feliç.

Algú es fa gran. La nit i la vida giren sense pietat.

Nosaltres també.

Tenim pares, amics, nòvios, fills.

Projectes, horaris, feines, caps de setmana.

Llibres per escriure, fotografies per fer.

Demanem l'amanida "Cabra 2".

Tenir no és la paraula exacta.

Ballar és el gest precís.

Abans bevíem l'esperança glopet a glopet

(per a que durés més)

i és llarga i dura la ressaca.

Sonen hits dels 90, i fan molt riure.

Anàvem a classes de salsa,

després vam aprendre a ballar.

No es tracta de fer-ho bé,

es tracta de fer-ho de veritat.

Avui vols ballar un tango, vas forta,

i per això m'omples el got.

I em poses sobre la taula tots els temes seriosos.

Jo ja no sé ballar, dic.

Por. Amor. Llibertat.

La música és trepidant:

Veritat. 

Esperança. 

Sentit.

Agafem-nos fort i que la nit sigui prou llarga.

Poema: Núria Domènech