El darrer pètal

Foto: Mireia Catalan

Regala'm una rosa despullada i nua.

A poc a poc,
afegim-hi els pètals que trobem
entre els dits, entre els somnis,
sota el coixí, sota les pors,
dins la butxaca, dins l'esperança,
al fons del cafè, al fons de l'amor.

Vull creure que algun dia tindrem la rosa sencera.
Vull creure que la sabrem cuidar i fer créixer,
vull creure que les punxes no ens faran mal.

Malgrat tot,
potser la rosa s'acabarà marcint,
malgrat tot.

Potser algun dia la mirarem
i descobrirem que només hi queda
                                                         el darrer pètal.

Deixa'm creure que, tot i sense rosa,
sabrem conservar
                              el darrer pètal.

Deixa'm creure que no caldrà estripar-ho tot.

Poema: Núria Domènech

Feliç Diada de Sant Jordi 2012

 a tots els qui lluiten contra les espines!